La Unió Europea n’és conscient i de l’impacte mediambiental que suposa pels residus tecnològics que comporta. Han anunciat un projecte d’economia circular que buscarà que la vida útil dels nostres dispositius sigui més gran, i així tenir menys residus.
Mesures que afectaran els nostres dispositius electrònics i TIC, incloent smartphones o telèfons mòbils, ordinadors portàtils, tablets, etcètera. Així, aquests estaran dissenyats perquè puguin seguir una sèrie de pautes més amigables amb el Medi Ambient i, sobretot, més amigables amb l’usuari.
Aquestes mesures reglamentàries entraran en virtut de la Directiva de disseny ecològic. En general, es cercarà millorar l’eficiència i la reparabilitat perquè l’usuari tingui una capacitat de manteniment i reutilització millor. S’espera que amb aquestes iniciatives l’usuari pugui mantenir els seus productes més temps, que el dispositiu tingui més suport per a futures actualitzacions i tingui una durabilitat energètica millor.
El paquet de mesures s’engloba dins del pla d’acció d’Economia Circular que ha presentat aquest dimecres la Comissió Europea. S’hi inclourà dins del Pacte Verd Europeu. Tindrà com a objectiu “garantir que els recursos utilitzats es mantinguin a l’economia de la UE durant el major temps possible”.
L’usuari tindrà millor accés a informació sobre reparabilitat i durabilitat, donant més possibilitats per exercir el seu “dret a reparar”, per així prendre decisions plenament conscients en referència a qüestions mediambientals. D’altra banda, la legislació proposada per la Comissió vol que els productes que circulin per la UE estiguin dissenyats “per durar més en el temps, siguin més fàcils de reutilitzar, reparar i reciclar i incorporar la major quantitat possible d’amterial reciclat”. .]”
Més que pel dret a reparar, Brussel·les pretén emmarcar totes aquestes mesures en un espectre mediambiental. No només parlem de dispositius electrònics; s’inclourà en aquest pla d’acció les abteries dels vehicles, l’embalatge dels nous dispositius, els materials usats, tèxtils, etcètera. Altres productes tecnològics tremendament subjectes a l’obsolescència programada com els consumibles o les impressores també estaran inclosos.
No n’hi ha per menys; l’obsolescència programada es pot aplicar de multitud de formes provocant que dispositius plenament funcionals es rebutgin per diversos motius. Difícil reparibilitat (el clàssic cas en què comprar un smartphone surt més rendible que reparar el nostre), abandó a nivell de softare o components amb una durada d’usabilitat molt limitada. Ja vam veure que el problema del programari desembocava no només en dispositius obsolets, sinó en smartphones tremendament exposats a fallades de seguretat.
Mà dura per part de la UE
Es realitzarà un tractament de les deixalles generades per aquesta obsolescència programada, es millorarà la sostenibilitat i el potencial circular de les bateries, component que a causa del seu ús prolongat en el temps sol rebutjar-se amb molta facilitat generant encara més residus.
Els productes que passin per aquest pla d’acció seran, en definitiva, “més fàcils de reutilitzar, reparar i reciclar”. Algunes mesures es basaran a restringir l’ús únic del dispositiu, tractar l’obsolescència excessivament prematura i, sobretot, es prohibirà la destrucció de béns duradors no venuts”.
Aquesta mesura arriba en un moment en què la fiabilitat sobre certes marques en aquest apartat ha anat decreixent a mesura que els escàndols s’anaven succeint. Potser el més mediàtic ha estat el cas d’Apple, que va ser condemnada per alentir iPhones antics suposadament per millorar la durabilitat de les bateries dels mateixos.
